Teresa Forcades,   monja benedictina al al monestir de Sant Benet 

•  Avui com més medicalitzada està una societat més malaltia hi ha, perquè atribuïm una etiqueta diagnòstica a fenòmens de la vida quotidiana que anys enrere a ningú se li hauria ocorregut etiquetar com a patologia   A més, se li proposa un tractament farmacològic de per vida, perquè com que és un tret caracterològic…
•  Un altre exemple és el de la mort, que la reduïm a converses del tipus: “Que ha passat el metge? Han apujat l’oxigen? Ja li han donat la pastilla?…” I amb això van passant les hores, i no hi ha hagut espai social per abordar la realitat espiritual o humana.
•  Un altre cas, la hiperactivitat infantil. Hi ha hagut iniciatives -pagades per les cases que patrocinen un medicament- que són les informacions en les quals ens basem per dir que hi ha un gran percentatge de nens que tenen aquest problema, i han de comprar tal pastilla.
• “el sistema mèdic ha esdevingut un perill per a la salut” i també que “l’obsessió per la salut ha esdevingut una patologia”. A Jesús l’haurien omplert de pastilles avui, perquè no crec que tingués complet benestar social i físic.  
• No pot ser que la salut sigui un negoci, en això sóc radical
• Hi ha una crisi d’innovació perquè es fan drogues que són repeticions amb una variació de molècules mínima per poder-les patentar com a noves. Per innovar de veritat has de tenir un cor i una ment oberts, has de ser una mica geni i no pensar en els diners.
• La medicina convencional és molt decebedora per a les malalties cròniques.